Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.
L’Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d’hivern.
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d’hivern.
Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens;
el so de les campanes hi té una ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.
jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens;
el so de les campanes hi té una ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.
Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s’obren al capaltard;
en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.
els camps humils i alegres s’obren al capaltard;
en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.
Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.
12 juny 1939
Poema de Màrius Torres
fotos a la Plaça Imperial Tarraco
de Tarragona
18 d'Octubre del 2011
Viure un cap vespre amb la Magda, el Xavier, la Maite
entroncats als orígens i d'identitat
regire les entranyes, floreixen los sentiments, enlaire el esperit
fa lluminosa la Nit,
sigui del color que sigo,
es Lluminosa.
Segur que los anys d'alegria
los férem eterns
i la boira serà fidel
cal que ho sigo,
ho necessiten los presseguers.
Lluny d'aquí, de Tarragona
a Terres Lleidatanes ho sabem.
Bona nit, Ramon!!!! Tarragona ciutat lluminosa i preciosa!!!! Un molt bon record... La teva amistat es molt valuosa per mí. Gràcies pel teu temps i la teva dedicació... El Jalil et fe una abraçada. Un petó de part meva a la Montserrat... i per tu... a veure?? per tu dos petons i una abraçada!!!!! Un goig gaudir de la teva amistat!!!!!
ResponEliminaBONA NIC RAMON ..!! QUE BONICAS LAS FOTOGRADIAS , I AS PARAULES QUE LI POSAS, ETS UN GENI RAMON HO FAS MOL BÉ...!!!! GRACIES TU ENS AJUNTAS A TOTS..!!! GRACIES A TU PER SER COM ETS...!!!! UNA ABRACADA MOL GRAN PER TOTS..!!! RAMON , MONTSERRAT, JALIL, MARTA LA VOSTRA AMISTAT PER MI ES MOL BONICA ..!!!! TERESA VALLS
ResponEliminaMaite bonica, em plau veure't al bloc, jo nomes soc el mirall de la vostra bondat, que me transporta i millora.
ResponElimina