Ens esfondrem
sense perdre si més no el costum dels nostres gestos,
per exemple mantenir els ulls oberts,
la mà en la posició que pren quan estimem,
l'os en el seu silenci,
la boca en la inminencia
de dir o callar alguna cosa.
Tal vegada ens esfondrem
sense que caigui el que cadascun és
i això segueixi surant com una sèrie de espasmes
una mica més furtius per l'aire.
Pot ser que els gestos que s'aprenen no es perdin,
encara que sí el seu aprenent.
Si és així,
potser alguna paraula entre moltes
pugui haver estat dita per sempre.
poema "Fausto Port" de
Roberto Juarroz
El poemari de Roberto Juarroz custodia la forma de l'arbre,
els detalls dels objectes que s'alliberen dels seus marges,
el destí dels vertaders amants que haurien de néixer i morir plegats.
La poesia de Juarroz és vertical,
com ho és el poeta que camina o el pensador que proposa,
i cada una de les seves visions, inspirades i suggeridores,
formen part del mateix llibre inacabat.
Foto al Cor del Bosc del Pinyonet
28 d'Octubre del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada