La Flor no Neix per ser Bella
Neix per ser flor
Neix per ser flor
La seva bellesa requereix que qui la miri
tingui la capacitat per descobrir-la.
tingui la capacitat per descobrir-la.
Poden passar al seu costat centenars... milers...
Alguns ni tan sols se adonaran de la seva existència.
Alguns ni tan sols se adonaran de la seva existència.
Uns altres no trobaran en ella gens singular
que la faci ressaltar del paisatge que la conté.
que la faci ressaltar del paisatge que la conté.
Hi haurà els qui pensaran solament és una flor més.
Encara tal vegada apareguin els que li dedicaran un parell de mirades
atrets pels seus colors i seguiran el seu camí.
atrets pels seus colors i seguiran el seu camí.
Però en algun moment apareixerà qui no la consideri una flor més,
i tingui tot el temps necessari per delectar-se observant-la en cada mil·límetre,
descobreixi noves sensacions en acariciar suaument els seus pètals,
i no segueixi de llarg,
sinó que decideixi que és una flor massa bella per no conservar-la.
i tingui tot el temps necessari per delectar-se observant-la en cada mil·límetre,
descobreixi noves sensacions en acariciar suaument els seus pètals,
i no segueixi de llarg,
sinó que decideixi que és una flor massa bella per no conservar-la.
Així amb profunda cura i amor, cavarà entorn de la seva arrel
i posant tot el seu afecte i atenció
la portarà al seu propi jardí on a cada moment
pugui tenir-la a prop per voler-la, apreciar-la,
deixar-se captivar per ella... per estimar-la.
i posant tot el seu afecte i atenció
la portarà al seu propi jardí on a cada moment
pugui tenir-la a prop per voler-la, apreciar-la,
deixar-se captivar per ella... per estimar-la.
I no li demanarà que canviï el seu color, la seva forma, la seva aroma.
Ella va néixer flor. Ella va néixer així.
Ella va néixer flor. Ella va néixer així.
Així també la teva vida pot ser com aquesta flor.
Tal vegada passin centenars o milers al teu costat
sense adonar-se'n dels teus valors,
dels teus sentiments, de la teva pròpia existència.
Tal vegada passin centenars o milers al teu costat
sense adonar-se'n dels teus valors,
dels teus sentiments, de la teva pròpia existència.
Fins que algú amb la capacitat interior necessària et descobrirà enmig del món.
Posarà en tu els seus ulls i et farà part del seu món
sense que per a això hagis de canviar o mostrar-te en forma diferent.
Posarà en tu els seus ulls i et farà part del seu món
sense que per a això hagis de canviar o mostrar-te en forma diferent.
Alegra't d'haver nascut com ets
i espera l'arribada d'aquest gran dia.
poema de Marta Fruto
foto a Perpinyà 7 de Novembre del 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada