Jo et portaré la llum
quan no vegis més enllà
del teu propi dolor;
quan creguis que la vida
és una ferida oberta,
quan la teva alegria
s'esmicoli feta trossos,
quan oblidis que ets
una espira divina,
quan et sembli que l'amor
ha fugit per la claveguera de la por,
quan deixis de recordar
que l'únic temps que hi ha és l'ara
i l'únic espai l'aquí .
Jo et portaré la llum
que he rescatat
baixant al meu propi infern.
aquesta llum que és capaç
de dissoldre les tenebres
i que ha estat creada amb fe i amor.
Jo et portaré la llum
i et donaré la clau
perquè obris la porta
del teu propi cel,
i quan hi hagis entrat
et donaràs que és dins teu
i et convertiràs
en un altre portador
de la torxa del gran Amor
que mai demana res.