Oda al secret amor.

Tu saps
que endevinen
el misteri:
em veuen,
ens veuen,
i gens
s'ha dit,
ni els teus ulls,
ni la teva veu, ni el teu pèl,
ni el teu amor han parlat,
i ho saben
de sobte,
sense saber-ho
ho saben:
m'acomiado i camí
cap a un altre costat
i saben
que m'esperes.

Alegri
viu
i cant
i somni,
segur
de mi mateix,
i coneixen,
d'alguna manera,
que tu ets la meva alegria.
Veuen
a través dels pantalons foscos
les claus
de la teva porta,
les claus
del paper, de la lluna
en els gessamins,
el cant en la cascada.
Tu, sense obrir la boca,
*desbocada,
tu, tancant els ulls,
cristal·lina,
tu, custodiant
entre les fulles negres
una coloma vermella,
el vol
d'un amagat cor,
i llavors
una síl·laba,
una gota
del cel,
un so
suau d'ombra i pol·len
en l'orella,
i tots
ho saben,
amor meu,
circula entre els homes,
en les llibreries,
al costat de les dones,
prop del
mercat
roda
l'anell
del nostre
secret
amor
secret.

Deixa-ho
que es vagi
rodant
pels carrers,
que espanti
als retrats,
als murs,
que vagi i torni
i surti
amb els nous
llegums del mercat,
té
terra,
arrels,
i a dalt
una rosella,
la teva boca:
una rosella.
Tot
el nostre secret,
la nostra clau,
paraula
oculta,
ombra,
murmuri,
això
que algú
va dir
quan no estàvem presents,
és només una rosella,
una rosella.

Amor,
amor,
amor,
oh flor secreta,
flama
invisible,
clara
cremada!

Un poema de Pablo Neruda "Oda al secret amor"

foto a la Pineda de Vila-Seca el gloriàs 28 de Setembre del 2011 a les 16:52:48 h

Es tan secret el Nostre Amor Amistós, que ho sap tot el Bosc que te los Ulls nets, 

hi falta una Amiga la Montserrat, la teniem prop se ho mirava complaguda.