Quan el no ser queda en suspens
s'obre la vida aquest parèntesi
amb un vagit universal de fam
som famolencs des del anem
i ho serem fins al anem-nos
després de molt descobrir
i breument estimar i acostumar-nos
a la fallida eternitat
la vida es clausura en vida
la vida aquest parèntesi
també es tanca incorre
en un vagit universal
l'últim
i llavors només llavors
el no ser segueix per sempre.
Poema " La vida aquest parèntesi."
de Mario Benedetti
foto a les rodalies de la Platja de l'Ardiaca de Cambrils
1 d'Octubre del 2011.
Avui estic una mica trits,
he tancat un parèntesis,
pro la Llum sempre predomina,
i obre un altre parèntesis,
per continuar estimant i ser estimats.
Aquest poema lo vui dedicar a una gran Amiga de casa,
La Maribel,
bonica no estigués trista
estem amb Tu,
se tanco el parèntesis que se tanco,
continuarem amb el Nostre Parèntesis.
Ramon... ja t'he posat un comentari al mur. No et preocupis, no estiguis trist, Amic meu... la vida es així... una de freda i una de calenta... tot s'anirà arreglant, ara tens la teva marona a casa... no tot es dolent a la vida, oi???.
ResponEliminaS'ha acabat fregar i netejar... agafat'ho per aquí.. tots als niu ara... No oblidis que tens amistats que t'estimen... d'acord? Un petó. MARTA VALLS.
Gracias Ramon,ja se que en fas costat en la distancia ets un gran amic, pro tothom portem el nostre pes oi Ramon?? hi han dias que pesa molt mes que uns altres, aixo es com el que paseixa per un cami a ratos es pla, a ratos fa vaixada,i es facil pro cuan toca una pujadeta costa pro cuan arribas a dalt, respiras fons i endevant.Anims per a tots els que pasem mals moments siguin de la clase que siguin,i sobre tot carinyo i amistat. Un gran peto Ramon.
ResponElimina