La poesia creua la terra sola,
recolza la seva veu en el dolor del món
i gens demana
ni tan sols paraules.
Arriba des de lluny i sense hora, mai avisa;
té la clau de la porta.
En entrar sempre es deté a mirar-nos.
Després obre la seva mà i ens lliura
una flor o un còdol, alguna cosa secret,
però tan intens que el cor palpita
massa veloç. I despertem.
poema d'Eugenio Montejo
i gens demana
ni tan sols paraules.
Arriba des de lluny i sense hora, mai avisa;
té la clau de la porta.
En entrar sempre es deté a mirar-nos.
Després obre la seva mà i ens lliura
una flor o un còdol, alguna cosa secret,
però tan intens que el cor palpita
massa veloç. I despertem.
poema d'Eugenio Montejo
foto a Tarragona el 19 d'Octubre del 2011
prop d'eon avui dia 21 d'Octubre del 2011
han estat dos Amigues, que no conec personalment,
una de Barcelona, la Mercè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada