Aquesta foto per mi es mol estimada 
es mol prop d'una Amiga.

Als meus amics els dec la tendresa
i les paraules d'alè i l'abraçada,
el compartir amb tots ells la factura
que ens presenta la vida pas a pas.
Als meus amics els dec la paciència
de tolerar les meves espines més agudes,
els arravataments de l'humor, la negligència
les vanitats, els temors i els dubtes.
Un vaixell fràgil de paper
sembla de vegades l'amistat,
però mai pot amb ell
la més violenta tempesta.
Perquè aquest vaixell de paper
té aferrat al seu timó,
per capità i timoner ...
¡un cor!
Als meus amics els càrrec algun enuig
que pertorbés sense voler la nostra harmonia,
sabem tots que no pot ser pecat
el discutir alguna vegada per ximpleries.
Als meus amics llegar quan em mori
la meva devoció en un acord de guitarra,
i entre els versos oblidats d'un poema
la meva pobra ànima incorregible de cigala.
Amic meu si aquesta cobla com el vent
a on vulguis escoltar-et reclama,
seràs plural perquè ho exigeix el sentiment
quan es porten els amics en l'ànima.

Autor: A. Cortez
foto a Tarragona Desembre del 2010