No deixis que els ulls s'inundin de llàgrimes dolces i amargues a la vegada.

A TOTES LES DONES QUE REBEN TOT TIPUS DE MALTRACTA, FÍSIC O MORAL.

No me agrada en-recordar me cap dia en especial, 
cal fer-ho sempre.
El dia que no sigui especial i dedicat al maltracta,
potser se aura acabat
i tot el any serà com cal.

No ploris
no ploris avui,
no deixis que els ulls s'inundin de llàgrimes
dolces i amargues a la vegada.
Per això et demano que avui, no.
No et deixis arrossegar per la soledat,
que sóc aquí per protegir-te de l'angoixa,
per suavitzar-te l'ansietat.
No vull veure el teu rostre amoïnat,
com tampoc vull veure les gotes salades
que et recorren les galtes,
i et degoten per la cara.
No ploris avui,
no et sàpiga greu el que va passar,
no et turmentis entre plors i sanglots.
Has patit la vida,
perquè sempre serà cruel,
però no te culpabilitzis amb llàgrimes,
no t'enfonsis en un mar de pors,
per això et demano que aquesta nit no ploris.
Recorda que sóc aquí,
no tinguis por,
sigues valenta,
avui demostra la força i
el coratge que has tingut sempre,
no deixis que aquesta nit ho trenqui,
no penso deixar que et debilitis,
almenys aquesta nit, no.
Avui i s'empra estic al teu costat,
per ajudar-te,
agafant-te de la mà,
veient com els teus ulls verds
és van convertint en vermells,
mentre et demano que avui no ploris.
Ho deixaria tot perquè avui
no es vases ni una gota dels teus ulls,
per això he vingut,
no et sentis sola.
I cada cop que tinguis ganes
de tancar-te a l'habitació,
enfonsar el cap al coixí,
i deixar que les llàgrimes parlin per tu,
recorda aquest moment,
que et dic un no ploris.

AMIGA
NI AVUI
NI MAI
aquest
ni cap
homenet
NO SE HO VAL.

Un relat de llibertària (10-08-2004)
retocat per mi.

Foto al àrea de descans del Penedès,
tornant cap a casa de Empuriabrava amb un aiguat.

Aixoplug per fer-la,
el vostre esperit i el paraigües.