El caminant necessita repòs. La Catedral obre els seus braços per donar-li recer, recrea per a ell un espai de fe de segles, on no es va a trobar solament: generacions de dones i homes bons van incendiar en dies de fervor l'aire d'aquest recinte (en "Catedral nova" poetiso sobre aquest tema), i encara es respira oxigen de preces, ozó d'al·leluies.
Quanta llavor de llum seguirà surant sota les voltes, albirant horts de mulli-da terra!
Sobre les pedres mil·lenàries d'àngels, de sants i dimonis, creixen avui molses i flors.
Aquí no es vessa sang, sinó oli de caritat, encens d'adoració.
"Aquí troben la pau els homes vius."
Com un somni de pedra, de música callada,
des de la fletxa alçada de la torre
fins a la llotja d'amples lloses grises,
la catedral *extática apareix,
tota repòs: vidre, fusta, bronze,
fervor pur a l'ombra dels segles.
Una vigília diuen aquests àngels
i la seva espasa nua sobre el pòrtic,
florit amb somriures pels sants vells,
com a hort de tardor que brollés
molses entre les roques esculpides.
Aquí troben la pau els homes vius,
pau dels odis, pau dels amors,
oblit dolç i llarg, on el cos
fatigat es banya en les tenebres.
Viu Cernuda la seva poesia més prop dels déus pagans que del Déu cristià de la seva infància en la catòlica Sevilla, encara que va quedar definitivament marcat per les regions més profundes de la seva espiritualitat. "Vesprejar en la catedral", extens poema de 63 versos, forma part de "Els núvols" i es va ser escrivint en desolat temps de guerra i devastació pàtria. Amb l'ànima en suspens i el cos sacsejat de gana, dolor i fred, va ser borbollejant, des de la fe, des del dubte, tremoloses pregàries de recerca i esperança.
Fotos Visió de la Catedral amb variacions de llum interior
i el refresc espiritual de l'aigua de Sant Magi a la seva Ermita.
18 de Juliol del 2011
Aquesta és l'Amèrica cant "Salve Regina" (o Déu vos salve, Reina, que és una oració catòlica comuna) realitzades pels monjos de l'abadia de Notre Dame
Quanta llavor de llum seguirà surant sota les voltes, albirant horts de mulli-da terra!
Sobre les pedres mil·lenàries d'àngels, de sants i dimonis, creixen avui molses i flors.
Aquí no es vessa sang, sinó oli de caritat, encens d'adoració.
"Aquí troben la pau els homes vius."
Com un somni de pedra, de música callada,
des de la fletxa alçada de la torre
fins a la llotja d'amples lloses grises,
la catedral *extática apareix,
tota repòs: vidre, fusta, bronze,
fervor pur a l'ombra dels segles.
Una vigília diuen aquests àngels
i la seva espasa nua sobre el pòrtic,
florit amb somriures pels sants vells,
com a hort de tardor que brollés
molses entre les roques esculpides.
Aquí troben la pau els homes vius,
pau dels odis, pau dels amors,
oblit dolç i llarg, on el cos
fatigat es banya en les tenebres.
Viu Cernuda la seva poesia més prop dels déus pagans que del Déu cristià de la seva infància en la catòlica Sevilla, encara que va quedar definitivament marcat per les regions més profundes de la seva espiritualitat. "Vesprejar en la catedral", extens poema de 63 versos, forma part de "Els núvols" i es va ser escrivint en desolat temps de guerra i devastació pàtria. Amb l'ànima en suspens i el cos sacsejat de gana, dolor i fred, va ser borbollejant, des de la fe, des del dubte, tremoloses pregàries de recerca i esperança.
Fotos Visió de la Catedral amb variacions de llum interior
i el refresc espiritual de l'aigua de Sant Magi a la seva Ermita.
18 de Juliol del 2011
Aquesta és l'Amèrica cant "Salve Regina" (o Déu vos salve, Reina, que és una oració catòlica comuna) realitzades pels monjos de l'abadia de Notre Dame
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada