I, només tu, m´ets pròxim i et sent, al darrera de tantes portes tancades.

Deu ser lluny la mar i l`amor,

o no hi ha, i el mot ets tu.

Deuen ser lluny ocells, i estels,

l`espasa que talla el vent.

I, només tu, m´ets pròxim i et sent,

al darrera de tantes portes tancades.

I la dona va fer el somni realitat,

i la dona va portar llum a la foscor.

Va fer somriure la tristesa,

va fer reviure la passió.

I la dona del meu somni vas ser tu,

i llavors el somni

 vaig ser jo.

Joan Argilés, poema "Tu, el somni"

Foto el 26 de Juliol del 2011 al area de servei d'Aldea