Quan l'equilibri
comença a donar la seva llum,
una vena s'obre
en l'horitzó;
un ànima dolguda
que penja d'un cos
sobre l'abisme,
ancorada a una
fosca immensitat
sentint el vertigen,
el fred de caure.
Mentre,
dins del seu ser
emanen forces,
sang que vencerà
les ombres de l'abisme
sacrificant falses víctimes
que ploren
per tornar a l'infern.
poema "Equilibri" d'Estela, foto ahir migdia 14 de Juny del 2011 a l'entrada de l'Anella Verda de Tarragona, cami del Pont del Diable.
comença a donar la seva llum,
una vena s'obre
en l'horitzó;
un ànima dolguda
que penja d'un cos
sobre l'abisme,
ancorada a una
fosca immensitat
sentint el vertigen,
el fred de caure.
Mentre,
dins del seu ser
emanen forces,
sang que vencerà
les ombres de l'abisme
sacrificant falses víctimes
que ploren
per tornar a l'infern.
poema "Equilibri" d'Estela, foto ahir migdia 14 de Juny del 2011 a l'entrada de l'Anella Verda de Tarragona, cami del Pont del Diable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada