Flors del Bosc, no us penseu que me oblido de vosaltres, no, el dia embolicat que tinc, ahir per aquestes hores mol ben acompanyat d'una esplèndida rosa del Jardí de Tarragona hi varem veure aquestes a la Ciudatella , era fosc fèiem tard per agafar el tren cap a casa, però no vaig poder resistir parar segons davant tanta bellesa.
B esades mullades,
O níriques passes.
N its plàcides
I dies insòlits.
C adenes trencades,
A irejant amb ales...
,
P etons, passions,
R emous records.
E stimo, no oblido.
C arenes perfectes,
I dees tan belles
O simples parelles.
S enzilla donzella,
A igua o meravella.
,
L lunes nues,
A stres que s’atrauen,
M úsiques del co
É s un
S entiment molt fort
B o, viu, fort, dolç,
E ncenent sempre que vols.
L locs o mots,
L liure de tot.
A vui, somriu,
R ecorda que ets viu.
O cell del món,
S eguint el vol,
A quest regal no té nom.
foto ahir nit tot sortin de
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada