Un carrer és tot:
cruïlla de camins,
el banc de l'ancià,
la carrera dels nens,
la posada que acull als pelegrins,
apunt de jardins
en forma de parterres ciutadans,
on besa el sol la pell del empedrat
i la lluna els rutilants geranis.
I tendes per onsevulla;
els preuats botins
del pa,
les flors,
les nines i els coixins
per omplir-nos les hores i les mans;
un carrer és tot si neix de molt endins
l'espurna d'amor dels seus veïns
que pren l'alegria en el cor dels vianants.
Lo dedico a unes senyores que se han emocionat al veure que lo fotografiava,
" hem passat moltíssimes vegades de petites per anar a casa tot jugant,
ja sap que es el Call mes estret de la Peninsula?"
Si me lo han dit los amics que he saludat!!!
Es una traducció
del poema traduït al castella
per el seu autor Miquel- Lluís Muntané
que lo te amb ceràmica en el carrer Comtal de Barcelona.
Foto aquest capvespre 24 de Juliol del 2011
Quant no tingueu res millor que fer,
ResponEliminasortiu al carrer
i sigueu carrer,
doneu-li vida
i os donara vida
Bonic poema, increïbles fotografies. S´ha perdut l´essència del carrer, on els grans s´aplegaven assegut al pedrís i parlaven, els petits jugàvem a cuit i amagar, saltar a corda o escoltàvem el que deien els grans...quantes vivències. Es tornen a fer coses,activitats, festes al carrer s´han de recuperar.
ResponElimina