Vull anar a la pesquera en nit de lluna,
quan tot serà pintat d'encantament,
amb la rosa al capell, com signe d'una
ànima fresca, abandonada al vent.
Dansarà com podrà la barca bruna:
estel ni calafat no n'han esment.
Jo hi aniré pescant, a la fortuna,
paraules en neguit de pensament.
I com que amor es passa de soldada,
mai no serà l'art meva carregada
de peix que es dol en cuejants combats.
La xarxa des d'avui encomanada
tindrà un miler de resplendents forats
sense senyal de corda pels costats.
Poema La xarxa encomanada, de Josep Carner
quan tot serà pintat d'encantament,
amb la rosa al capell, com signe d'una
ànima fresca, abandonada al vent.
Dansarà com podrà la barca bruna:
estel ni calafat no n'han esment.
Jo hi aniré pescant, a la fortuna,
paraules en neguit de pensament.
I com que amor es passa de soldada,
mai no serà l'art meva carregada
de peix que es dol en cuejants combats.
La xarxa des d'avui encomanada
tindrà un miler de resplendents forats
sense senyal de corda pels costats.
Poema La xarxa encomanada, de Josep Carner
Foto a la processo marinera en honor a la Verge del Carme a Torredembarra 16 Juliol del 2011
Molt bonic el poema, com tots els que ens posas,i aquet pont, semble que et convide a caminarlo fins arribar alla hon volen els ocells que potser que sigui la llibertat que cada escu vol per si. Gracias ramon.
ResponEliminaBona nit Maribel, el dia que vaig fer aquesta foto al poble, no vare ser dels mes lluïts, al mati vaig enterrar un germà de la Mare, i per la tarde el sogre d'un amic.
ResponEliminaDe millor fer la d'aquestes criatures, l'esperança amb un futur millor.