EM VAN ENSENYAR A ESTIMAR-TE, VIDA !!!

Em van ensenyar a estimar-te, Vida, 
et vull i respecte, t'estimo! 
encara que de vegades ens dónes desaires, 
que omplen l'ànima de negres temors i enganys. 

Ets vida… alegre i riallera, 
estàs plena de colors, com la paleta del pintor; 
reforces la teva energies en paisatges i coses 
i per això mateix… no deuria 
existir en tu, la tristesa i el dolor. 

Aquest dolor que causes a les persones, 
quan estan en el millor de la seva vida, 
quan els anys arriben pausadament, 
quan desitgem ja viure en pau… 
Perquè t'oposes als nostres somnis, 
quan volem fer-los realitat ? 

Hi ha coses que no comprenc, 
i que la teva saps molt bé, 
hi ha dificultats…que mai entendré. 
Aquesta lluita constant i sense sentit, 
entre gents de tot el món, 
aquestes calamitats entre aquestes terres 
que ara són bullícia sense oïdes i sense veu. 

Hi ha coses que no comprenc, Vida, 
amb el bella i bella que la teva ets, 
no comprenc perquè desfàs tot, 
i plenes el cor i l'ànima de pesessis. 

Ets intermitent, com la llum i la foscor, 
i quan s'entra en ella, 
no es vaig poder, el dolor de l'ànima arrencar. 
Em van ensenyar a estimar-te, Vida, i no puc assimilar, 
tot el que passa al món, aquestes malalties… 
aquestes gents… que es queden de sobte sense llar. 

Llum !!!!!!

Poema "EM VAN ENSENYAR A ESTIMAR-TE " autor desconegut

Foto als jardins davant la Fundació Pere Badia 14 de Juliol del 2011 Torredembarra

Aquest poema i la rosa amb la llum sortint del interior
i vencen a les foscos la dedico a una Amiga la Fina i sa Filla
per el exemple de Vida que ens han donat.