La vida resurgin de la fosco.

Bon Dia Colla

aquest relat me lo ha inspirat una Amiga,

em deia per el correu;

"Ramon, no tinc res especial que dir-te,
pro te volia dir bon dia"

Amiga el teu bon dia no es res especial,

 es extraordinari i escalfa el cor,

com aquestes gotes,

que dia a dia penetren

i

fan meravellós

els nostres jardins

i

el Bosc.

Per Tu bonica aquet poema que no es meu,

juntament amb Tu me ha inspirat el video.

Plou tènuement ..
La calor agrest de l'estiu
s'ha apaivagat una mica.
Tom meus fulls de colors
I part lentament ...
No sé on, sense destí,
fins que alguna cosa em aturi.
Miro sense veure el cel gris,
¡et recordo! ..
Hi ha arbres que m'ofereixen
tendresa i refugi d'esperança.
Em recolze a la gespa suau,
la humitat del seu rosada límpid
assembla pedretes brillants
Extasiad miro llargament
la seva bellesa incondicional, pura.
Elevo meues nines blaves
i somric a l'arbre que l'atzar
va posar en el meu camí de nostàlgia.
És anyós, bell i generós,
Em acull, em cuida, em protegeix
em dóna el seu abric de fulles.
Intent escriure ... "et recordo"
Com m'agradaria que estiguessis
aquí al meu costat! Silenciosos els dos
sota aquest arbre frondós i tendre.
Tu i jo sols ...
borratxos de somnis i de pluja,
sense noció del temps i l'espai
mirant-res ... i veient tot ...
Deixant que les nostres ànimes
i els nostres cors alats
per si sols es comuniquin.
Res d'això pot ser! ...
Mai! ...

Dora Forletti " Enyorances"

Foto " la vida resurgin de la fusco "
per els jardins de SPSP