Tot allò que he estimat únicament perdura en el meu cor.

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val 
que vinguis ara. 
Ara no temo gens el teu bes glacial, 
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara 
de més enllà del gual. 

Dels sofriments passats tinc l'ànima madura 
per ben morir. 
Tot allò que he estimat únicament perdura 
en el meu cor, com una despulla de l'ahir, 
freda, de tan pura. 

Del llim d'aquesta terra amarada de plors 
el meu anhel es desarrela. 
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç 
en una nau sense timó, ni rems, ni vela, 
ni llast de records! 

I tot el meu futur està sembrat de sal! 
Tinc peresa de viure demà encara... 
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara, 
el dolor que m'espera em fa mal... 

I gairebé donaria, per morir ara 
-morir per sempre-, una ànima immortal. 

Segon poema LA MÀSCARA de Màrius Torres
foto 5 de març del 2011, anant al bosc.

MÀRIUS TORRES neix a Lleida el 30 d'agost de 1910.

El 33 va escriure una peça teatral, inèdita i perduda: Un fantasma com n'hi ha pocs. 
El 1935 és ingressat al sanatori del Puig d'Olena (el 22 de desembre).
El 1936-37 escriu un diari íntim i polític (setembre/o novembre a gener). 
El 1942 posa música a alguns poemes de trobadors provençals

(Bernat de Ventadorm, Bertran de Born, Jaufré Rudel) i de poetes francesos (Verlaine, Musset). 

Mor el 29 de desembre de 1942. 

Serra d'or 12, desembre 1967, dedicat a Màrius Torres. 
BOIXAREU, M: Vida i obra de Màrius Torres. Barcelona, Selecta, 1968.