Una nit
una nit tota plena de perfums, de murmuris i de música de äles,
Una nit
en què cremaven en l'ombra nupcial i humida, les cuques de llum fantàstiques,
al meu costat, lentament, contra mi cenyida, tota,
muda i pàl·lida
com si un pressentiment d'amargors infinites,
fins al fons més secret de les teves fibres t'agités,
per la senda que travessa la plana florida
caminaves,
i la lluna plena
pels cels blavosos, infinits i profunds escampava la seva llum blanca,
i la teva ombra
fina i apagada
i la meva ombra
pels rajos de la lluna projectada
sobre les sorres tristes
de la senda s'ajuntaven.
I eren una
i eren una
i eren una sola ombra llarga!
i eren una sola ombra llarga!
i eren una sola ombra llarga!
Aquesta nit
solament, l'ànima
plena de les infinites amargors i agonies de la teva mort,
separat de tu mateixa, per l'ombra, pel temps i la distància,
per l'infinit negre,
on nostra veu no aconsegueix,
solament i mut
per la senda caminava,
i se sentien els lladrucs dels gossos a la lluna,
a la lluna pàl·lida
i el xiscle
de les granotes,
vaig sentir fred, era el fred que tenien en l'alcova
les teves galtes i les teves temples i les teves mans adorades,
entre les blancors nívoses
de les mortüoris llençols!
Era el fred del sepulcre, era el fred de la mort,
Era el fred del no-res...
I la meva ombra
pels rajos de la lluna projectada,
anava sola,
anava sola
anava sola per l'estepa solitària!
I la teva ombra esvelta i àgil
fina i lànguida,
com en aquesta nit tèbia de la morta primavera,
com en aquesta nit plena de perfums, de murmuris i de músiques d'ales,
es va apropar i va marxar amb ella,
es va apropar i va marxar amb ella,
es va apropar i va marxar amb ella... Oh les ombres enllaçades!
Oh les ombres que es busquen i s'ajunten en les nits de negrors i de llàgrimes!...
Poema "UNA NIT" "NOCTURN III" de José Asunción Silva
foto aquesta nit tornan de la manifestasió 19 de maig del 2011
una nit tota plena de perfums, de murmuris i de música de äles,
Una nit
en què cremaven en l'ombra nupcial i humida, les cuques de llum fantàstiques,
al meu costat, lentament, contra mi cenyida, tota,
muda i pàl·lida
com si un pressentiment d'amargors infinites,
fins al fons més secret de les teves fibres t'agités,
per la senda que travessa la plana florida
caminaves,
i la lluna plena
pels cels blavosos, infinits i profunds escampava la seva llum blanca,
i la teva ombra
fina i apagada
i la meva ombra
pels rajos de la lluna projectada
sobre les sorres tristes
de la senda s'ajuntaven.
I eren una
i eren una
i eren una sola ombra llarga!
i eren una sola ombra llarga!
i eren una sola ombra llarga!
Aquesta nit
solament, l'ànima
plena de les infinites amargors i agonies de la teva mort,
separat de tu mateixa, per l'ombra, pel temps i la distància,
per l'infinit negre,
on nostra veu no aconsegueix,
solament i mut
per la senda caminava,
i se sentien els lladrucs dels gossos a la lluna,
a la lluna pàl·lida
i el xiscle
de les granotes,
vaig sentir fred, era el fred que tenien en l'alcova
les teves galtes i les teves temples i les teves mans adorades,
entre les blancors nívoses
de les mortüoris llençols!
Era el fred del sepulcre, era el fred de la mort,
Era el fred del no-res...
I la meva ombra
pels rajos de la lluna projectada,
anava sola,
anava sola
anava sola per l'estepa solitària!
I la teva ombra esvelta i àgil
fina i lànguida,
com en aquesta nit tèbia de la morta primavera,
com en aquesta nit plena de perfums, de murmuris i de músiques d'ales,
es va apropar i va marxar amb ella,
es va apropar i va marxar amb ella,
es va apropar i va marxar amb ella... Oh les ombres enllaçades!
Oh les ombres que es busquen i s'ajunten en les nits de negrors i de llàgrimes!...
Poema "UNA NIT" "NOCTURN III" de José Asunción Silva
foto aquesta nit tornan de la manifestasió 19 de maig del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada